Història de la filosofia · 2n de batxillerat

Els set autors per preparar la selectivitat

Aquesta pàgina reuneix una primera capa de repàs ràpid i, just a sota, una segona capa amb desenvolupament conceptual, relacions internes i idees clau perquè els estudiants puguin estudiar amb més profunditat. L’objectiu és oferir una eina clara, rigorosa i visualment ordenada per a la preparació de les PAU.

Panoràmica del programa

Els set autors formen el nucli del programa avaluable d’Història de la filosofia a les PAU de Catalunya: món antic, racionalisme, empirisme, criticisme, utilitarisme, genealogia de la moral i filosofia política contemporània.

Plató

Idees, dualisme i ciutat justa.

Descartes

Dubte metòdic, cogito i racionalisme.

Hume

Empirisme, causalitat i sentiment moral.

Kant

Crítica, fenomen i imperatiu categòric.

Mill

Utilitarisme, llibertat i progrés.

Nietzsche

Nihilisme, genealogia i transvaloració.

Nussbaum

Capacitats, dignitat i justícia global.

Autors

En cada cas trobaràs un nivell inicial de memorització i un segon nivell de comprensió. Aquesta doble estratificació és especialment útil per transformar apunts en discurs filosòfic d’examen.

Conceptes i tesis bàsiques

Distingeix entre món sensible i món intel·ligible: el primer és canviant, el segon és estable i fonamenta el coneixement.
El saber autèntic no prové dels sentits sinó de la intel·ligència racional capaç d’accedir a les Idees.
L’ànima és superior al cos i té una estructura tripartida: racional, irascible i concupiscible.
La justícia consisteix en l’harmonia interna de l’ànima i, paral·lelament, de la ciutat.
El govern just correspon als filòsofs, perquè són els qui coneixen el Bé.

Desenvolupament filosòfic

El dualisme platònic no és només ontològic; és també epistemològic i antropològic. Cada nivell reforça els altres: hi ha dos àmbits de realitat, dos tipus de coneixement i una tensió entre cos i ànima.
La teoria de la reminiscència explica que aprendre és recordar: l’ànima, abans d’unir-se al cos, ha contemplat les Idees i pot reactivar aquest saber mitjançant la dialèctica.
La Idea de Bé ocupa el lloc suprem: és condició de possibilitat del coneixement i criteri últim d’ordenació política.

Criteris de lectura i examen

Relaciona sempre el mite de la caverna amb l’educació filosòfica i amb el pas de l’opinió al saber.
Quan comparis Plató amb autors moderns, destaca que per a ell la veritat és objectiva, universal i superior al món empíric.
Convé subratllar que la seva política deriva de la seva metafísica: el millor règim no es decideix per preferències, sinó per coneixement del Bé.

Idea força: el filòsof és qui ha sortit de la caverna per ordenar la vida col·lectiva segons la veritat.

Conceptes i tesis bàsiques

Inicia el dubte metòdic per eliminar qualsevol creença incerta.
Troba una primera veritat indubtable en el cogito: si penso, existeixo.
El jo és substància pensant; el cos i el món material pertanyen a l’àmbit de l’extensió.
Déu garanteix la veracitat de les idees clares i distintes.
La raó, i no l’experiència, és el fonament del saber autèntic.

Desenvolupament filosòfic

El dubte cartesià és metodològic, no escèptic en sentit final. Dubta per tal d’arribar a una certesa primera que pugui funcionar com a arrel de tot coneixement.
El cogito no és una deducció lògica, sinó una evidència immediata del subjecte que es descobreix pensant.
La separació entre res cogitans i res extensa fonamenta el dualisme modern i obre el problema de la relació entre ment i cos.

Criteris de lectura i examen

És molt útil oposar Descartes a Hume: idees innates i certesa racional, d’una banda; experiència i probabilitat, de l’altra.
Cal saber explicar per què el paper de Déu és decisiu: sense Déu, la claredat i distinció no quedarien garantides.
Quan surt el mètode, convé recordar les seves regles: evidència, anàlisi, síntesi i enumeració.

Idea força: la modernitat filosòfica arrenca quan el fonament del saber es desplaça des del cosmos cap al subjecte pensant.

Conceptes i tesis bàsiques

Totes les idees provenen d’impressions sensibles; no hi ha idees innates.
La causalitat no és percebuda directament, sinó inferida per costum o hàbit.
La inducció no pot justificar-se racionalment de manera absoluta.
El jo no és una substància fixa, sinó un conjunt canviant de percepcions.
La moral s’arrela més en el sentiment que no pas en la raó.

Desenvolupament filosòfic

La distinció entre impressions i idees és bàsica perquè serveix com a criteri crític: tota idea legítima ha de poder remetre’s a una impressió corresponent.
La crítica de la causalitat posa en qüestió la pretensió de necessitat que la metafísica havia atribuït al món.
L’ésser humà viu, coneix i actua sota creences probables; això no anul·la la vida pràctica, però redueix l’abast de la certesa filosòfica.

Criteris de lectura i examen

És central diferenciar relacions d’idees i qüestions de fet, perquè aquesta distinció ordena tot el seu pensament epistemològic.
Quan comentis la moral, subratlla que la raó sola no mou l’acció; els judicis morals impliquen aprovació o desaprovació sentimental.
Hume és decisiu per entendre per què Kant dirà que el va despertar del “somni dogmàtic”.

Idea força: la necessitat causal no es veu; s’espera. I aquesta expectativa és fruit del costum.

Conceptes i tesis bàsiques

El subjecte no rep passivament la realitat: la configura mitjançant formes a priori i categories.
Només coneixem fenòmens; la cosa en si o noumen resta fora de l’experiència possible.
La ciència és possible gràcies als judicis sintètics a priori.
La moral no depèn de conseqüències, sinó del deure i de la universalitat de la màxima.
L’ésser humà té dignitat perquè és fi en si mateix i autònom.

Desenvolupament filosòfic

La “revolució copernicana” de Kant afirma que el coneixement depèn de les condicions del subjecte. Espai i temps són formes de la sensibilitat; les categories, formes de l’enteniment.
Això li permet explicar alhora la necessitat de la ciència i el límit de la metafísica: hi ha coneixement objectiu dels fenòmens, però no saber teòric sobre Déu, ànima o món com a totalitat.
En l’àmbit pràctic, la raó es dóna a si mateixa la llei moral. Per això la llibertat no és absència de norma, sinó autonomia racional.

Criteris de lectura i examen

Cal distingir bé imperatiu hipotètic i imperatiu categòric. El segon obliga sense condició i és el criteri genuïnament moral.
Quan comparis Kant amb Mill, destaca que per a Kant el valor moral depèn de la intenció conforme al deure, no del balanç de felicitat produït.
També és important veure que Kant salva la universalitat moral sense tornar al dogmatisme metafísic antic.

Idea força: la raó és legisladora en el coneixement i en l’acció, però només dins dels seus límits legítims.

Conceptes i tesis bàsiques

Una acció és bona si produeix la màxima felicitat possible per al major nombre.
No tots els plaers tenen el mateix valor: hi ha plaers superiors i inferiors.
La llibertat individual només pot limitar-se per evitar dany a tercers.
La societat pot ser opressiva fins i tot sense coacció estatal directa.
Defensa la igualtat de les dones i el progrés social.

Desenvolupament filosòfic

Mill reformula l’utilitarisme benthamià perquè entén que una teoria del bé no pot reduir-se a quantitat de plaer. La qualitat és un element irrenunciable de la vida humana.
La seva defensa de la llibertat d’expressió no és només política, sinó epistemològica: una societat només s’acosta a la veritat si permet el conflicte d’opinions.
El liberalisme de Mill és exigent: demana individus formats, capaços d’autodesenvolupament i de resistir la uniformització social.

Criteris de lectura i examen

Convé saber formular bé el principi del dany: la llibertat no és absoluta, però el límit no pot ser el simple escàndol moral de la majoria.
La distinció entre plaers superiors i inferiors és una correcció fonamental respecte de Bentham.
Quan el comparis amb Kant, observa que Mill pensa la moral en termes de resultats, mentre que Kant la pensa en termes de deure universal.

Idea força: la llibertat no és un luxe privat, sinó una condició del progrés intel·lectual i moral de la societat.

Conceptes i tesis bàsiques

La “mort de Déu” expressa la crisi dels fonaments tradicionals de la veritat i de la moral.
El nihilisme és la situació en què els valors vigents perden força i credibilitat.
La moral cristiana és interpretada com una moral de ressentiment pròpia dels dèbils.
La voluntat de poder defineix la vida com a expansió, força i creació.
El superhome simbolitza la capacitat de crear nous valors i afirmar la vida.

Desenvolupament filosòfic

Nietzsche practica una crítica genealògica: en lloc de preguntar si un valor és “vertader”, investiga quines forces històriques i vitals l’han produït.
La seva oposició a Plató i al cristianisme rau en la denúncia d’un “món vertader” que desvalora aquesta vida concreta, corporal i temporal.
L’etern retorn pot llegir-se com una prova extrema d’afirmació: només qui pot voler la repetició íntegra de la pròpia vida ha superat el nihilisme.

Criteris de lectura i examen

És essencial distingir entre nihilisme passiu i actitud creadora. Nietzsche no celebra el buit, sinó la possibilitat d’una nova afirmació de la vida.
Quan apareixen “senyors” i “esclaus”, convé explicar que es tracta de tipologies morals, no d’una defensa simple de dominació social.
La seva crítica de la veritat no equival a dir que tot val igual; significa que tota veritat està lligada a perspectives i formes de vida.

Idea força: allà on la tradició veia obediència a valors eterns, Nietzsche demana creació, estil i afirmació de la vida.

Conceptes i tesis bàsiques

La justícia no s’ha de mesurar només per recursos o riquesa, sinó per capacitats reals d’acció i desenvolupament.
La dignitat humana exigeix un llindar mínim de capacitats bàsiques per a tothom.
Les emocions tenen valor cognitiu i polític; no són meres pertorbacions irracionals.
La democràcia necessita educació humanística, pensament crític i imaginació empàtica.
El seu pensament incorpora una perspectiva feminista i cosmopolita.

Desenvolupament filosòfic

L’enfocament de les capacitats pregunta què és realment capaç de fer i ser una persona. Això desplaça l’atenció des de la simple distribució de béns cap a les condicions efectives de llibertat.
Nussbaum defensa una llista substantiva de capacitats centrals perquè considera que sense aquest nucli no es pot parlar seriosament de dignitat humana.
La seva reflexió sobre educació i emocions és filosòficament rellevant perquè connecta justícia, cultura democràtica i formació del judici moral.

Criteris de lectura i examen

Resulta especialment útil per a casos aplicats: pobresa, discapacitat, desigualtat de gènere, drets socials o exclusió educativa.
Quan la comparis amb Kant, pots mostrar una afinitat en la centralitat de la dignitat, però també una diferència: Nussbaum concreta institucionalment què cal perquè aquesta dignitat sigui efectiva.
És una autora molt adequada per tancar redaccions amb una projecció contemporània i cívica del problema filosòfic.

Idea força: una societat justa és aquella que garanteix a cada persona les condicions reals per viure humanament.

Mètode per a les PAU

La prova demana comprensió precisa del text, domini conceptual de l’autor i capacitat de relació filosòfica. Per això és útil seguir una pauta fixa de lectura, explicació i argumentació.

Comentari del fragment

Llegeix el text localitzant el tema, la tesi i els conceptes estrictament presents al fragment.
Reescriu la idea central amb llenguatge propi, però sense banalitzar ni alterar el sentit filosòfic.
Diferencia què diu el text de què saps de l’autor: primer explica el fragment; després, si cal, amplia’l.
Evita parafrasejar mecànicament o copiar expressions sense interpretació.

Comparació i resposta final

Quan et demanin relació entre autors, fixa un criteri: veritat, moral, política, llibertat, subjecte o justícia.
Mostra semblances i diferències amb frases conceptuals clares i simètriques.
En la pregunta oberta, formula una tesi pròpia i defensa-la amb estructura argumentativa, no amb afirmacions impressionistes.
Cuida la llengua, l’ordre i la terminologia: a les PAU, pensar bé també vol dir escriure amb precisió.